FRANZ SCHUBERT

SONATA PER ARPEGGIONE I PIANO EN LA MENOR D.821.

Neix a Viena el 31 de gener del 1797 i pertany a una família humil, essent el dotzè de tretze germans.

Comença ben prest a estudiar música i als onze anys entra com a cantor a la capella imperial de Viena, aconseguint una beca per a rebre ensenyament musical gratuït a l'escola de Stadkonvikt, a on va tenir de mestre a Antonio Salieri.

Schubert compaginava la música amb la carrera de mestre, que estudiava per imposició del seu pare i no li agradava gens, fins que un dia pren la decisió d'abandonar-la i dedicar-se per complet a la música.

No podia viure només del que composava i gràcies a què tenia molts d'amics, va poder gaudir sempre d'un lloc per viure.

Així, va viure sempre dins un ambient popular i allunyat dels salons de la noblesa, envoltat d'intel.lectuals del món de l'art que moltes vegades es reunien per a fer música, llegir, etc.

Dins aquest ambient, l'any 1824, Vincenz Schuster, virtuós de l'arpeggione i amic seu d'aquest cercle nombrós d'intel.lectuals, li encarregà aquesta sonata.

L'any 1828, quatre anys després de la composició d'aquesta peça, morirà Franz Schubert.

L'arpeggione era un instrument que es va crear un any abans d'aquesta composició per un luthier vienès anomenat Johann Georg Staufer (també diuen que pot ser fou aquest qui li encarregà l'obra). Aquest instrument deriva de la viola da gamba, i es pot considerar germà del violoncel (per la seva forma) i la guitarra (per les sis cordes que té).Aquest instrument no va a a arribar a consolidar-se a la música i es va deixar d'utilitzar.

L'obra està estructurada en tres moviments (allegro moderato, adagio i allegretto). Avui en dia existeixen moltes versions de l'obra per a instruments com el violoncel, la viola o la guitarra.