divendres, 14 de març del 2014


SPOTIFY I NOTEFLIGHT


Les eines web 2.0 ens permeten enfocar el procés d'ensenyament-aprenentatge d'una forma innovadora i a la vegada motivant per als alumnes.
Vos vull presentar dues d'aquestes eines o aplicacions que ens serviran per a treballar per una banda l'audició musical i per altra el desenvolupament de l'escriptura i edició de partitures.
Spotify és una aplicació que ens ofereix un accés a una gran llibreria musical. Et permet escoltar música mitjançant streaming, i per tant, sense necessitat de descarregar-la.
Per accedir a l'aplicació l'hem de descarregar del lloc www.spotify.com i registrar-se posant un nom d'usuari i contrasenya.
Com a servei gratuït ens permetrà escoltar vint hores de música al mes.

Noteflight és una aplicació on-line per a escriure i editar música. Aquesta eina ens donarà també la possibilitat de compartir les nostres partitures editades amb altres usuaris.
Tota la música que editem la podrem imprimir o guardar en format pdf, amb la possibilitat també de fer particel.les.
Per accedir a l'aplicació ens hem de registrar al lloc www.noteflight.com. Allà, ens demanaran una direcció de correu electrònic i una contrasenya. Una vegada registrats ja podrem accedir a l'edició de partitures a on posa "nova partitura".
La forma d'escriure música serà molt intuïtiva i de fàcil maneig.

Aquestes dues eines de la web 2.0 són ideals per a realitzar unitats didàctiques enfocades a treballar l'audició, fomentant en l'alumne l'hàbit d'escoltar música i desenvolupar una correcta escriptura musical.
A més, amb aquestes eines els alumnes poden interaccionar entre ells, compartint partitures o recomanant obres determinades per a escoltar.
Per exemple, spotify ens permet el seu ús a les xarxes socials com per exemple facebook. D'aquesta forma es mostrarà al nostre mur el que estam escoltant amb la possibilitat de veure també el que estan escoltant els nostres contactes i saber així els gustos musicals dels altres. 


divendres, 7 de març del 2014


WOLFGANG AMADEUS MOZART

SIMFONIA Nº40 EN SOL MENOR KV 550.


El 27 de Gener de 1756 neix a Salzburg el setè fill de Leopold Mozart i Ana Maria Perlt i batiat amb el nom de Johannes Chrysostomus Wolfgang Teophilus (posteriorment es va substituir aquest nom pel seu sinònim aleman Gottlieb) Mozart.
Després, amb ocasió del seu primer viatge a Itàlia l'any 1770, es traduirà el nom de Gottlieb per Amadeus, quedant el nom conegut avui en dia de Wolfgang Amadeus Mozart. El nom de Johannes s'utilitzarà al principi però després es deixarà d'utilitzar. Chrysostomus mai serà utilitzat.
Ens trobam a l'estiu de l'any 1788 i la situació financera de la família Mozart no és molt bona. Mozart viu a Viena a un petit apartament i els doblers que li han aportat la darrera òpera Don Giovanni, ja no els té per la quantitat de deutes que ha hagut de pagar. Entre aquests deutes hi ha els lloguers, medicaments i metges per a la seva dona Constança, embarassada de Teresa.
No troba subscriptors per a fer concerts i ha de demanar préstecs als seus amics maçons.
A pesar de tot això treballa molt. D'aquesta època son, entre d'altres, la famosa sonata per a piano en do major kv 545 o sonata fàcil, com se la coneix, i les tres darreres simfonies nº 39 en Mib, nº 41 en Do major i aquesta, la nº 40 en sol menor.
Aquestes tres simfonies, escrites per a un futur concert, no li donaran mai cap doblers i ell mateix no les escoltarà mai.
La simfonia nº 40 l'acabarà el 25 de juliol de 1788, i juntament amb la simfonia nº 25, seran les dues úniques simfonies que estaran en mode menor i en concret en sol menor.
La simfonia està orquestrada en la darrera versió per a flauta, dos oboès, dos clarinets, dos fagots, dues trompes i cordes. Constarà de quatre moviments estructurats de la següent forma: Molto allegro, andante, menuetto i allegro assai.



 

PIOTR ILYICH TCHAIKOVSKY

SIMFONIA Nº6 EN SI MENOR OP.74

Neix a Votkinsk, Russia, l'any 1840 i als cinc anys comença a estudiar piano. Des dels seus inicis comença a destacar i diuen que tres anys després de començar a tocar piano ja llegia música millor que el seu professor.
Als catorze anys la seva mare mor de còlera creant un trauma al jove Tchaikovsky.
Malgrat el seu talent musical que ha anat demostrant durant aquests anys de joventut, el seu pare l'obligarà i l'imposarà estudiar la carrera de dret, fins als denou anys, que abandonarà la carrera per a dedicar-se per complet a la música.
La seva fama musical no li arribarà fins més o manco l'any 1867.
Tchaikovsky té 27 anys i composa amb regularitat i les seves obres són estrenades sovint.
A més del trauma de la mort de la seva mare, que li havia marcat i afectat molt psicològicament, s'afegirà el conflicte intern de l'homosexualitat.
A Tchaikovsky li va ser difícil acceptar la seva condició sexual pel fet que a la societat a on vivia l'homosexualitat no estava ben vista, i menys a un compositor de la seva fama.
Tot això el durà a un intent de suïcidi.
Als anys 80 i fins a 1890, rebrà ajuda financera de Nadezhda Von Meck, una vídua rica que mai coneixerà personalment, que li permetrà poder viatjar per tota Europa fent concerts i estrenant obres.
Durant aquesta etapa, i a pesar dels seus problemes emocionals derivats de la seva condició sexual, gaudirà entre el públic d'un gran reconeixement com a compositor.
Després d'uns deu anys subvencionat per aquesta vídua rica se romp la relació entre ells causant-li una nova depressió.
Tres anys després escriu la seva sexta simfonia. Aquesta serà la darrera composició que farà abans de morir a St Petersburg el sis de novembre de 1893.
Tchaikovsky inicià aquesta composició a principis d'any i no l'acabarà fins al més d'octubre.
Aquesta simfonia té el sobrenom de patètica i es fa suposar que amb un significat que reflecteix les emocions i sentiments del compositor en aquell moment.
Alguns autors diuen que aquesta obra va servir al compositor per a fugir de la seva homosexualitat reprimida. De fet, es veu que Tchaikovsky va tenir una relació platònica amb el seu nebot, el destinatari de la simfonia.
La sensualitat d'aquesta simfonia s'ha interpretat com una sublimació d'aquest amor prohibit.
Com a curiositat, el darrer moviment acaba amb un adagio lamentoso enlloc del tradicional allegro. El mateix compositor expressà a una carta que aquesta simfonia estava impregnada d'un sentiment que feia pensar en un rèquiem. De fet, nou dies després de l'estrena el compositor va morir.
Diuen que va morir de còlera, com la seva mare, però també diuen que es va suïcidar bevent aigua sense bullir que li causà aquest còlera.
L'estrena, dirigida pel mateix compositor, no va tenir molt bona acollida.
Posteriorment a la seva mort es va tornar a tocar i, ara sí, va tenir molt d'èxit.
La instrumentació d'aquesta obra està formada per: 3 flautes (una d'elles dobla al flautí), 2 oboès, 2 clarinets, 2 fagots, 2 trompetes, 3 trombons, tuba, timbals, bombo, plats, tam-tam i cordes. La simfonia té 4 moviments estructurats de la següent forma: Adagio/Allegro non troppo- allegro con grazia- - allegro molto vivace- adagio lamentoso.


dimecres, 5 de març del 2014

 

EDVARD GRIEG

CONCERT PER A PIANO I ORQUESTRA EN LA MENOR OP.16


Aquest compositor noruec, neix a Bergen el 15 de juny de 1843.
Va començar a estudiar piano amb la seva mare i posteriorment al conservatori de Leipzig, arribant a ser pianista professional i professor de música.
A pesar de que rebrà influències de compositors romàntics com ara Chopin, Schumann o Mendelssohn, la seva música es basarà en el folklore noruec, es a dir, en les melodies, cançons, danses i ritmes noruecs amb harmonies modals combinades amb música cromàtica. Per tant, el podem considerar un compositor nacionalista de finals del s.XIX.
Aquest concert per a piano, l'únic que té acabat, fou escrit a Dinamarca l'any 1868 i es va estrenar a Copenhague, el 3 d'abril del 1869, essent dedicat al pianista Edmund Neupert.
Grieg va revisar aquesta obra fins a set vegades, essent la darrera versió la de 1906-1907  la que s'interpreta avui en dia.
A aquest concert es poden veure influències del concert per a piano de Robert Schumann, que també està escrit en la menor i comença amb el piano com a introducció. De fet, el professor de piano de Grieg era amic de Schumann, i per tant, va inculcar al jove Grieg l'amor per la música d'aquest compositor.

 

FRANZ SCHUBERT

SONATA PER ARPEGGIONE I PIANO EN LA MENOR D.821.


Neix a Viena el 31 de gener del 1797 i pertany a una família humil, essent el dotzè de tretze germans.
Comença ben prest a estudiar música i als onze anys entra com a cantor a la capella imperial de Viena, aconseguint una beca per a rebre ensenyament musical gratuït a l'escola de Stadkonvikt, a on va tenir de mestre a Antonio Salieri.
Schubert compaginava la música amb la carrera de mestre, que estudiava per imposició del seu pare i no li agradava gens, fins que un dia pren la decisió d'abandonar-la i dedicar-se per complet a la música.
No podia viure només del que composava i gràcies a què tenia molts d'amics, va poder gaudir sempre d'un lloc per viure.
Així, va viure sempre dins un ambient popular i allunyat dels salons de la noblesa, envoltat d'intel.lectuals del món de l'art que moltes vegades es reunien per a fer música, llegir, etc.
Dins aquest ambient, l'any 1824, Vincenz Schuster, virtuós de l'arpeggione i amic seu d'aquest cercle nombrós d'intel.lectuals, li encarregà aquesta sonata.
L'any 1828, quatre anys després de la composició d'aquesta peça, morirà Franz Schubert.
L'arpeggione era un instrument que es va crear un any abans d'aquesta composició per un luthier vienès anomenat Johann Georg Staufer (també diuen que pot ser fou aquest qui li encarregà l'obra). Aquest instrument deriva de la viola da gamba, i es pot considerar germà del violoncel (per la seva forma) i la guitarra (per les sis cordes que té).Aquest instrument no va a a arribar a consolidar-se a la música i es va deixar d'utilitzar.
L'obra està estructurada en tres moviments (allegro moderato, adagio i allegretto). Avui en dia existeixen moltes versions de l'obra per a instruments com el violoncel, la viola o la guitarra.



dijous, 28 de febrer del 2013

Activitat 3: Cerca els noms dels compositors

Aquí teniu una sopa de lletres a on hi ha el nom d'un parell de compositors que heu de cercar.

Activitat 2: Identifica el compositor

Heu d'identificar el nom del compositor a partir de la seva imatge i l'any de naixement i la seva mort.

Activitat 1: Els compositors i la seva obra

A aquesta activitat apareixerà un compositor tocant una de les seves obres al piano i haureu d'identificar quina obra és a partir d'un parell d'opcions.

dimecres, 20 de febrer del 2013

 

ANTON BRUCKNER 

LOCUS ISTE. (MOTET A 4 VEUS MIXTES)

Anton Bruckner va néixer a Ansfelden (Àustria) l'any 1824, una ciutat conservadora i tradicional que va influir en la profunda fe catòlica de Bruckner i que podem veure reflectida en gairebé tota la seva obra. Als 10 anys, ja tocava l'órgue als oficis religiosos de la seva ciutat i tres anys més tard va ser acceptat com a cantant del cor del monestir dels agutins de Sant Florian.
Els seus estudis musicals es van estendre fins a l'edat de 40 anys, i va treballar a Sant Florian i Linz fins que l'any 1875 es va traslladar a Viena a on va impartir classes de contrapunt i harmonia a la universitat.
Bruckner va Morir a Viena l'11 d'octubre de 1896 i fou enterrat a l'església de Sant Florian, just sota el gran orgue que tantes vegades havia tocat.
El motet Locus iste va ser compost l'any 1869 mentre Bruckner treballava a Sant Florian.
El text d'aquest responsori diu: Locus iste a Deo factus est,
inaestimabile sacramentum, irreprehensibilis est.
La seva traducció seria aproximadament:
Aquest lloc és obra de Déu, misteri de valor inestimable i lliure de tot defecte.
Aquest motet es correspon amb el gradual d'una missa que va composar per a cel.lebrar la dedicació de la capella votiva de la Catedral de Linz.